"Temps de sucre"

Dijous per la nit PUNT 2 va emetre la pel·lícula Tiempos de azúcar. Un llargmetratge que RTVV ha traduït al valencià i que ha rebatejat com a Temps de sucre.

Abans que res, vull felicitar, encara que siga per una vegada, la televisió valenciana, per haver doblat a la nostra llengua una pel·lícula com esta. Ambientada a la vila d'Altea recorre alguns dels paissatges més interessants de la Marina. Penyasegats i platges de pedra redona que caracteritzen esta part de la nostra costa.

No obstant això, i malgrat que l'argument pot semblar algo "cursi", la pel·lícula té parts que em fascinen. Parle d'aquelles que trascorren a l'Horno de l'Alteana, així, mig en valencià mig en castellà. El protagonista naix entre farina, creix entre sucre, i construix la seua vida al voltant del pa, les madalenes i el pastissos de merenga. El tradicional pastís d'ametla, el pasteló, és l'eix fonamental que servix el guionista per endinsar-nos en el secrets d'un forn on la calor de la llenya cremada servix per donar vida a la mescla de l'aigua i la farina.

En l'època de la bolleria industrial, del pa congelat i del sucre ultrarefinat, cal retornar al forn tradicional. A Gandia en queden ben pocs, i alguns que ho eren el en seu dia fa temps que produixen a naus industrials. No obstant això, el pasteló de tota la vida, eixe que era tradició en bodes i celebracions, encara resta viu en alguns llocs. A la pastisseria Ramiro, amb anous, o a Victòria, per exemple, perviu entre novetats de xocolate i fruites del bosc.