Hui hem anat a dinar amb uns amics a Parcent. Este xicotet poble de la Marina està envoltat de vinyes i ametlers, i en les passades eleccions locals el govern va tornar a una coalició d'esquerres. El PP, durant la passada legislatura, havia encetat diversos PAI's que van ser fortament contestats pels veïns i que els han castigat a les urnes. Però això és un altre cantar. Ara toca parlar de les "pebreres farcides".
Eixe és el plat que teniem hui, dos per cap, perque eren xicotetes. Una amiga d'Oliva les ha dutes d'un forn del poble i estaven exquisites. Segons ens ha contat a Oliva les pebreres són sempre xicotetes i toca menjar-les amb la mà i a mossos. Una manera que, si cap, li dona més gust a la pebrera.
Recorde que m'agüela cuinava les pebreres en una cassola especial de ferro colat. Era "la cassola de les pebreres". Fa algun temps vaig recuperar esta cassoleta i la tinc a casa meua. Encara no l'he gastada ma¡, però hui, el gust de l'arròs cuit amb el suc de la pebrera m'ha animat. Moltes vegades, en anar a la fruiteria, mire les pebreres i pense en comprar una de ben grossa per a farcir-la d'arròs i tonyina negra. Però hui, dinant, he vist que tal volta siga millor triar-ne de les xicotetes. Amb la mà, a mos redó, saben millor.
Eixe és el plat que teniem hui, dos per cap, perque eren xicotetes. Una amiga d'Oliva les ha dutes d'un forn del poble i estaven exquisites. Segons ens ha contat a Oliva les pebreres són sempre xicotetes i toca menjar-les amb la mà i a mossos. Una manera que, si cap, li dona més gust a la pebrera.
Recorde que m'agüela cuinava les pebreres en una cassola especial de ferro colat. Era "la cassola de les pebreres". Fa algun temps vaig recuperar esta cassoleta i la tinc a casa meua. Encara no l'he gastada ma¡, però hui, el gust de l'arròs cuit amb el suc de la pebrera m'ha animat. Moltes vegades, en anar a la fruiteria, mire les pebreres i pense en comprar una de ben grossa per a farcir-la d'arròs i tonyina negra. Però hui, dinant, he vist que tal volta siga millor triar-ne de les xicotetes. Amb la mà, a mos redó, saben millor.
1 comentaris:
... segons li he consultat a mon pare, a Oliva, per dinar, les pebreres és menjaven amb coberts. Es rascava la pell amb ells, i després, es mesclava la pebrera amb l'arròs.
Ara bé, si en sobraven de pebreres, si que és de veres que a l'hora de benerar, o bé sopar, o fins i tot esmorzar, com que ja no estaven calentes, si que es menjaven a mos rodó.
per cert, que les pebreres sempre han sigut facides (la R de farcides va caure amb el temps) i a més, sempre hem menjat pebreres, i no pebres, per molt que la gent de rótova se'm burle ;)
Publica un comentari