He de reconéixer-ho: Sóc adicte al dolç.
No puc acabar un dinar, o un sopar, sense menjar algo de postres, alguna cosa dolceta. És per això que una de les coses en les quals més em fixe quan estic menjant a un restaurant és en la seua carta de postres. De fet tinc la mania de pegar sempre la primera mirada a la darrera plana de la carta del restaurant, i abans de saber que és allò que menjaré, ja sé, d'avantmà, quines seran les postres triades.
Lamentablement, hi ha molt pocs restaurants que mimen les postres, allò més típic es trobar cartes amb ínfimes possibilitats o fins i tot amb cartes prefabricades per multinacionals del gelat industrial.
En honor a les postres ben fetes ací vos deixe una foto. No calen moltes explicacions, tan sols imagineu-vos les sensacions que ens vindrien si ara poguerem tastar este flam d'ou. Això sí que són unes bones postres.
3 comentaris:
Quina manera de fer les dents llargues!
Sort que acabem de vindre de dinar de l'Ocell d'Alfauir i ens han fet una mousse de coco i un pastís de formatge... Jo també sóc bastant llépol i generalment solc esperar per veure què és el que tenen fet per al dia. Mentre sent l'enunciat i la tirallonga de possibilitats, espere alguna cosa relacionada amb la mousse i el xocolate. Diga'm tradicional.
Hui no ha pogut ser però buff! El que ens han tret estaven boníssims! :)
Són unes bones postres per a un cap de setmana intens a la casa dels Garcia.
Reconozco el postre de la foto. Y sé quién o quiena está detrás de él. Lo hace de muerte.
Y ya que esto va de postres, hace cuatro años comí en el club de tenis de Bellreguard un flan de huevo con calabaza asada que me dejó marcado. Al poco cambiaron de dueños, y lo descolgaron de la carta. No lo he podido volver encontrar en ningún otro restaurante de toda la Comarca.
Prueba la sopa del rey del Bar Plaza, pero di que te pongan chocolate fundido por encima. Exquisit!!!
Publica un comentari