L'altre dia vam tornar a dinar pebreres "facides", com deia m'agüela Secundina. Les vam comprar a un dels locals de Galano, a Oliva (2,70 euros cada pebrereta), i estaven realment bones. Sols una pega, tal volta erem una miqueta xicotetes i haguerem de fer el sacrifici de menjar-nos-en dos.
Entre mos i mos, a mà, sense coberts, algú explica que les pebreres també hi ha qui les fa a l'olla a pressió. Per l'amor de Déu?????. Fins a on hem arribat, com és possible, hi ha alguna cosa que no es faça amb olla express.
La diferència sembla ser, apart del temps de cuita, la textura de l'arrós, que en l'olla queda més cuit, més melós, i al forn més sequet.
3 comentaris:
Mmmm, tu passes molt de temps a Oliva... Jajaja. Pebres i pebreres? A mossos? Eres conscient que pots estar obrint la caixa de Pandora?
Salut!
J.
estimat Jordi, consulta amb Helena si les meues incursions dins la idisincràsia particular dels olivers són ben rebudes. tal volta estiga clavant-me dins una zona tèrbola.
Per molt que diga Jordi, la gent d'Oliva som gent de pau! I els xics forasters són ben rebuts, i més si són templats!
Publica un comentari