Vins valencians als EUA

Al diari digital Pàgina26 apareix hui una notícia que m'ha semblat interessant:

Vint cellers tindran la possibilitat de distribuir els vins als Estats Units

Demà tindrà lloc a València una missió integrada per 24 distribuïdors dels Estats Units i una empresa importadora de vins de Nova York, en la qual participaran vint bodegues amb denominació d'origen de la Comunitat Valenciana. La missió s'emmarca en el Pla de Promoció Exterior 2008 d'IVEX i té com a objectiu posar en contacte els compradors amb cellers del nostre territori que no venen als Estats Units, amb la finalitat que els americans puguen seleccionar nous productes per a incloure en la gamma que comercialitzen. Per tal de presentar una oferta variada de vins, s'ha organitzat un concurs-tast en el qual participaran un màxim de 30 vins dividits en tres categories. La degustació es realitzarà en dos rondes i els tres vins amb més puntuació tindran la possibilitat de distribuir-se als Estats Units.

La directora general d'Internacionalització, Mar Casanova, ha assenyalat que les empreses vitivinícoles valencianes tenen grans possibilitats als Estats Units, un mercat on el consum del vi «ha augmentat de forma constant en els últims deu anys a un ritme que se situa al voltant del 3% anual i que si continua aquesta tendència podria convertir-se en uns pocs anys en el primer consumidor mundial». Casanova ha afegit que, a causa de la competitivitat alta d'aquest mercat, l'IVEX ha apostat per reforçar la infraestructura de suport a les empreses i ara per ara hi ha cinc oficines als Estats Units i una al Canadà, fet que afavoreix que s'hi puguen introduir.

Les exportacions del sector vitivinícola de la Comunitat Valenciana als Estats Units han assolit en 2007 un valor de 3,53 milions d'euros, cosa que representa un creixement del 26% respecte a l'any anterior. Pel que fa a les exportacions del sector a tot el món, van arribar als 112, 37, amb un creixement de l'11% respecte a l'any 2006, la qual cosa contrasta amb el descens del 32% que ha experimentat el conjunt de l'estat. Per destinacionss, Europa acapara el 83% de les exportacions totals de vi del nostre territoris, i el primer lloc l'ocupa Rússia amb 12,86 milions d'euros i l'11% de les exportacions, seguit d'Alemanya amb 10,27% milions d'euros, Gran Bretanya amb 10,11, França amb 9,24 i Suïssa amb 6,24.

I li diuen "Garnatxa tintorera"

Ahir al programa EntreVins, de Punt 2, van visitar la bodega de Moixent Pago Casa Gran. Personalment la bodega no es va agradar massa, tot és modern i el vi el fa, per al meu gust, d'una forma massa industrial. No obstant això, els propietaris compten amb una autèntica meravella de l'arquitectura valenciana, un antiga venta que han sabut restaurar amb moltíssim gust. Un edifici majestuós que de ben segur es convertirà en un bon restaurant o un hotel amb encant.

Però també m'agradaria destacar allò millor de la seua bodega. Un camp de Garnatxa Tintorera amb més de cinquanta anys, uns ceps molt vells d'on trauen un vi d'autor, especial, el Falcata. Estos ceps produixen un raïm amb una carn fosca i el seu suc s'empra per tal de donar color al vi. Un vi molt opac, tremendíssimament negre. Passejant per la xarxa m'he adonat que usualment hi ha confussions entre la Garnatxa Tintorera i la Negra, esta segona està molt extensa per tota la península ibèrica. La Garnatxa Negra és la part fonamental de la major part dels vins negres. Però la Tintorera és una varietat molt autòctona, mediterrània, i una de les principals en les DO d'Alacant i de València. La peculiaritat, com ja he dit, és que sols la pell és negra, també la seua carn, i això no és massa habitual.

En la producció dels vins és típic trobar mesclats diferents tipus de sucs provinents de raïms diferents. Uns servixen per donar color, altres aroma, dolçor, etc.

"Temps de sucre"

Dijous per la nit PUNT 2 va emetre la pel·lícula Tiempos de azúcar. Un llargmetratge que RTVV ha traduït al valencià i que ha rebatejat com a Temps de sucre.

Abans que res, vull felicitar, encara que siga per una vegada, la televisió valenciana, per haver doblat a la nostra llengua una pel·lícula com esta. Ambientada a la vila d'Altea recorre alguns dels paissatges més interessants de la Marina. Penyasegats i platges de pedra redona que caracteritzen esta part de la nostra costa.

No obstant això, i malgrat que l'argument pot semblar algo "cursi", la pel·lícula té parts que em fascinen. Parle d'aquelles que trascorren a l'Horno de l'Alteana, així, mig en valencià mig en castellà. El protagonista naix entre farina, creix entre sucre, i construix la seua vida al voltant del pa, les madalenes i el pastissos de merenga. El tradicional pastís d'ametla, el pasteló, és l'eix fonamental que servix el guionista per endinsar-nos en el secrets d'un forn on la calor de la llenya cremada servix per donar vida a la mescla de l'aigua i la farina.

En l'època de la bolleria industrial, del pa congelat i del sucre ultrarefinat, cal retornar al forn tradicional. A Gandia en queden ben pocs, i alguns que ho eren el en seu dia fa temps que produixen a naus industrials. No obstant això, el pasteló de tota la vida, eixe que era tradició en bodes i celebracions, encara resta viu en alguns llocs. A la pastisseria Ramiro, amb anous, o a Victòria, per exemple, perviu entre novetats de xocolate i fruites del bosc.