I, què teniu de postres?

He de reconéixer-ho: Sóc adicte al dolç.

No puc acabar un dinar, o un sopar, sense menjar algo de postres, alguna cosa dolceta. És per això que una de les coses en les quals més em fixe quan estic menjant a un restaurant és en la seua carta de postres. De fet tinc la mania de pegar sempre la primera mirada a la darrera plana de la carta del restaurant, i abans de saber que és allò que menjaré, ja sé, d'avantmà, quines seran les postres triades.

Lamentablement, hi ha molt pocs restaurants que mimen les postres, allò més típic es trobar cartes amb ínfimes possibilitats o fins i tot amb cartes prefabricades per multinacionals del gelat industrial.

En honor a les postres ben fetes ací vos deixe una foto. No calen moltes explicacions, tan sols imagineu-vos les sensacions que ens vindrien si ara poguerem tastar este flam d'ou. Això sí que són unes bones postres.

Les pebreres farcides. En cassola al forn o en olla express?

L'altre dia vam tornar a dinar pebreres "facides", com deia m'agüela Secundina. Les vam comprar a un dels locals de Galano, a Oliva (2,70 euros cada pebrereta), i estaven realment bones. Sols una pega, tal volta erem una miqueta xicotetes i haguerem de fer el sacrifici de menjar-nos-en dos.

Entre mos i mos, a mà, sense coberts, algú explica que les pebreres també hi ha qui les fa a l'olla a pressió. Per l'amor de Déu?????. Fins a on hem arribat, com és possible, hi ha alguna cosa que no es faça amb olla express.

La diferència sembla ser, apart del temps de cuita, la textura de l'arrós, que en l'olla queda més cuit, més melós, i al forn més sequet.